L’ofensiva russa sobre Ucraïna continua després de més de vint dies de guerra. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat que el seu exèrcit ha aturat l’avanç de les tropes russes gairebé en totes les direccions. De totes maneres, el Ministeri de Defensa ha admès que el setge a Mariúpol s’ha endurit en les últimes hores i els soldats han perdut “temporalment” l’accés al mar d’Azov.

Així mateix, l’administració ucraïnesa ha comunicat que es manté l’operació de rescat al teatre de Mariúpol, que ara fa tres dies va ser bombardat mentre s’hi refugiaven uns 1.300 civils. Ara per ara tan sols s’han rescatat uns 130 supervivents, ja que els atacs constants de les tropes russes dificulten l’operatiu.

Així mateix, mentre Zelenski reclama una negociació honesta amb el Kremlin per assolir un acord de pau, mitjans ucraïnesos han confirmat una massacre russa a la base militar de Mikolàiv (a mig camí entre Kherson i Odessa). Un bombardament ha matat quaranta soldats pel cap baix. A més, el batlle Oleksandr Senkevitx ha assegurat que diversos municipis de la zona han estat ocupats i bombardat amb duresa.

Heus ací l’última hora de la guerra entre Ucraïna i Rússia.

08.11

Una quarantena de morts arran d’un bombardament a la base de Mikolàiv

Els mitjans ucraïnesos informen que quaranta soldats pel cap baix han mort en un atac rus a la base militar de Mikolàiv, situada a mig camí entre Kherson i Odessa. D’altra banda, el batlle de la ciutat, Oleksandr Senkevich, diversos pobles de la regió han estat ocupats i bombardats amb intensitat en les darreres hores.

08.08

Berlín acull més d’11.000 refugiats ucraïnesos al dia

La ciutat de Berlín rep més d’11.000 refugiats ucraïnesos diàriament en diversos punts d’acollida. El més important és a l’estació de trens, però a l’estació d’autobusos hi atenen unes dues mil persones cada dia. Quan arriben els fan un reconeixement mèdic per garantir que estan en bon estat i després els ofereixen menjar i beure a l’espera de pujar en un altre autobús que els portarà a una zona d’acollida temporal. Una de les voluntàries de les entitats que s’encarrega d’aquesta primera acollida, Carmen Ripoll, explica que els reben «amb un somriure» per superar «moltes històries tràgiques» que han viscut. El govern preveu que Catalunya visqui una situació similar al volum d’acollida alemany en les pròximes setmanes.

19.47

Medinski situa la sobirania del Donbass com a qüestió clau

El cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, ha explicat que la gestió del Donbass és la qüestió clau de la negociació: «La part ucraïnesa creu que la governança del territori s’ha de decidir centralment a Kíiv. I nosaltres creiem que el tema de la governança l’hauria de decidir el poble del Donbass. El poble del Donbass es va pronunciar sobre aquest tema fa vuit anys, d’ençà de llavors, durant vuit anys, de fet, s’han vist obligats a fer la guerra, defensant les seves pròpies decisions», ha dit Medinski.

El cap de la delegació russa ha subratllat que han formulat la posició sobre el Donbass i Moscou no hi farà marxa enrere: «El fet és que la nostra posició és molt clara i té el suport de tot el nostre país. I no tenim manera de retirar-nos», ha conclòs Medinski.

15.36

El president xinès demana un esforç conjunt als EUA per a la pau a Ucraïna

El president xinès, Xi Jinping, ha assegurat en una conversa amb el president nord-americà, Joe Biden, que la Xina no té gens d’interès en els conflictes armats com ara la guerra d’Ucraïna. «La crisi d’Ucraïna és quelcom que no volem veure», ha dit Xi.

«Els esdeveniments ens mostren una volta més que les relacions entre estats no poden arribar a un escenari de confrontació i conflicte que no interessen a ningú», ha continuat el president xinès, que ha instat els EUA a col·laborar en l’àmbit internacional a favor de la pau mundial.

«Com a membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU i essent les dues economies més grans del món, no tan sols hem de desenvolupar les relacions bilaterals pel bon camí, hem d’assumir les nostres responsabilitats internacionals i fer esforços per la pau mundial», ha conclòs.

15.25

Continua l’operació de rescat al teatre de Mariúpol

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat que l’operació de rescat al teatre de Mariúpol, que fa dos dies va ser bombardat per l’exèrcit rus, encara continua. Ara per ara, els equips de rescat han alliberat d’entre les ruïnes a 130 persones en vida. Es creu que més d’un miler de civils es van amagar en el refugi antiaeri del teatre.

Hores abans, la defensora del poble ucraïnès, Liudmila Denisova, ha explicat que al soterrani de l’edifici encara hi ha 1.300 persones atrapades. L’operació de rescat s’ha vist limitada pels atacs constants de l’exèrcit rus, que ha penetrat ja fins al centre de la ciutat.

13.15

L’ONU avisa que les reserves d’aigua i menjar a Mariúpol estan gairebé esgotades

El Programa Mundial d’Aliments de l’ONU ha avisat que les reserves d’aigua i menjar dels habitants de Mariúpol gairebé s’han esgotat després de dues setmanes de setge de les tropes rus, que no han permès l’entrada d’ajuda humanitària. Ho ha advertit el coordinador d’emergències per a Ucraïna del Programa Mundial d’Aliments, Jakob Kern, en videoconferència des de Cracòvia (Polònia).

13.06

La presidenta del Parlament Europeu demana de deixar de comprar gas rus per a no finançar la guerra d’Ucraïna

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha demanat que la Unió Europea deixi de comprar gas rus per tal d’aturar el finançament de la guerra de Rússia. En una entrevista a la televisió lituana LRT, Metsola ha assegurat que és necessari reduir a zero la dependència energètica de la UE del gas rus. En cas contrari, diu, Europa continuarà finançant directament i indirectament la guerra. «Els ucraïnesos estan destruint tancs russos cada dia, i estem pagant perquè Rússia en construeixi de nous», ha expressat Metsola.

D’altra banda, ha anunciat en un missatge de Twitter que prohibeix l’entrada del personal diplomàtic de Rússia i Bielorússia a les instal·lacions del Parlament Europeu. «No hi ha lloc a la casa de la democràcia per a aquells que pretenen destruir l’ordre democràtic», ha escrit.

As of today, diplomatic & government staff of #Russia and #Belarus are banned from entering the premises of @Europarl_EN.

There is no place in the House of #Democracy for those who seek to destroy the democratic order.#StandWithUkraine️

— Roberta Metsola (@EP_President) March 18, 2022

12.41

Rússia insisteix que els combois d’armes estrangeres són un objectiu legítim

El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha insistit que els combois d’armes estrangeres que circulin dins d’Ucraïna seran considerats com a objectius militars legítims. «Això és així de clara. Estem implementant una operació que té com a finalitat desmuntar qualsevol amenaça cap a Rússia des de territori ucraïnès», ha dit en una entrevista al canal RT.

Així mateix, Lavrov ha amenaçat implícitament Eslovàquia, tot recordant que els estats que disposen de defenses antiaèries soviètiques han signat acords que prohibeixen cedir-les a països tercers. Aquesta setmana, el govern eslovac s’ha mostrat obert a lliurar els seus míssils S-300 a Ucraïna sempre que l’OTAN li proporcioni míssils Patriot a canvi.

12.31

Conversa sobre possibles noves sancions de la UE contra Rússia

El ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmitro Kuleba, ha conversat amb l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, sobre un cinquè paquet de sancions del bloc comunitari en contra de Rússia. «La pressió s’anirà acumulant el temps que faci falta per aturar la barbàrie russa», ha piulat Kuleba, que ha dit que també ha parlat amb Borrell sobre la protecció dels refugiats ucraïnesos.

Spoke to @JosepBorrellF. We discussed the preparation of the 5th EU sanctions package on Russia. Pressure will keep mounting as long as it is needed to stop Russian barbarism. We also discussed protection and help for Ukrainians who fled from Russian bombs to the EU.

— Dmytro Kuleba (@DmytroKuleba) March 18, 2022

12.18

El TAS descarta de suspendre el vet de la FIFA a Rússia

El Tribunal d’Arbitratge Esportiu, conegut també com a TAS per les sigles franceses, ha refusat de suspendre el vet de la FIFA a Rússia perquè participi de les eliminatòries de repesca del Mundial de Catar. De totes maneres, la decisió encara no és definitiva i el tribunal, en les pròximes setmanes, s’haurà de pronunciar sobre el fons legal de la decisió de la FIFA.

10.52

Alemanya reclama un alto-el-foc a Putin

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha instat el president rus, Vladímir Putin, a decretar un alto-el-foc a Ucraïna. Una petició que el dirigent rus no ha acceptat, tot assenyalant que «el règim de Kíiv intenta de totes les maneres ajornar el procés de negociació fent peticions irreals.»

10.43

Catalunya ha rebut almenys 8.000 refugiats ucraïnesos i el govern es prepara perquè n’arribin més

La Generalitat té comptabilitzats uns 8.000 ucraïnesos que han arribat a Catalunya arran de la invasió russa, tot i que la xifra no és del tot precisa perquè alguns refugiats potser no s’han registrat i d’altres han marxat cap a un altre lloc. Ho ha dit la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, encarregada de l’acollida dels refugiats, que ha alertat que la rebuda s’ha de fer de manera organitzada i amb coneixement de les administracions i entitats especialitzades.

09.28

Els combats arriben al centre de Mariúpol, segons el Ministeri de Defensa rus

Les tropes russes i l’exèrcit de Donetsk combaten contra els soldats ucraïnesos al centre de Mariúpol, segons que ha informat el Ministeri de Defensa rus. «A Mariúpol, unitats de la República Popular de Donetsk, amb el suport de les forces armades russes, estrenyen l’encerclament i la lluita contra els nacionalistes al centre de la ciutat.»

09.25

Els bombardaments russos impedeixen les evacuacions a Lugansk

El governador ucraïnès de la regió de Lugansk, Serhii Gaidai, ha dit que els bombardaments russos impedien l’evacuació dels civils dels pobles de primera línia de la guerra. Cinquanta-nou civils han mort a la regió d’ençà del començament de la invasió el 24 de febrer, segons que ha dit el governador.

08.40

El batlle segrestat de Melitòpol ha estat intercanviat per nou presos de guerra russos

El batlle de Melitòpol, Ivan Fedorov, que va ser segrestat per militars russos ara fa uns dies, ha estat alliberat una volta les autoritats ucraïneses han acceptat d’intercanviar-lo per nou presos de guerra russos.

Fedorov ha dit que després d’haver estat segrestat va ser empresonat en una cel·la i va ser pressionat durant hores per part de soldats russos i que sentia crits de presos torturats en cel·les veïnes.

Segons el batlle, els militars volien que dimitís per posar un nou dirigent afí a les tropes invasores. Ara per ara, l’exèrcit rus ha estat incapaç de crear una administració titella a la província de Kherson, tot i ser una de les zones que ha ocupat amb més facilitat.

De fet, sobretot els caps de setmana, en les principals ciutats de la zona, com ara Kherson i Melitòpol, els ciutadans surten al carrer a protestar contra l’ocupació.

08.25

Rússia imposa una zona d’exclusió aèria sobre el Donbass

L’exèrcit rus ha decidit d’imposar una zona d’exclusió aèria sobre el Donbass, segons que ha anunciat l’autodenominada República Popular de Donetsk. Així mateix, l’agència estatal russa Tass, ha informat que el Kremlin ha ampliat fins al 26 de març la zona d’exclusió aèria al sud de Rússia. «L’aeroport de Krasnodar ha confirmat el tancament dels aeroports del sud de Rússia fins a les 3.45 (hora de Moscou) del 26 de març», diu l’agència.

08.21

Informe diari de l’exèrcit ucraïnès

L’exèrcit ucraïnès ha dit que en les darreres hores ha destruït catorze aparells aeris russos, entre els quals set avions i un helicòpter. Així mateix, l’exèrcit ha alertat que en algunes zones ocupades, les tropes russes intenten de guanyar-se la confiança dels civils distribuint menjar i altres béns de necessitat. D’altra banda, el Ministeri de Defensa afegeix que la moral baixa entre les files russes ha accelerat el nombre de soldats que han desertat.

21.14

Sis estats acusen Rússia de crims de guerra a Ucraïna

Rússia ha estat acusada per Gran Bretanya, Estats Units, l’estat francès, Albània, la República d’Irlanda i Noruega de crims de guerra a Ucraïna. Com explica The Guardian, van desafiar Rússia just abans d’una reunió del consell de seguretat de les Nacions Unides.

El govern del Regne Unit ha assegurat que hi ha «evidències molt sòlides», però que és la Cort Penal Internacional decidir què és o no un crim de guerra i que presentaran proves. Per la seva part, el ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves Le Drian, ha dit que creu que el president rus només fa veure que negocia: «Encara estem davant la mateixa lògica russa: fer demandes maximalistes, voler que Ucraïna es rendeixi i intensificant la guerra de setge».

20.56

Els EUA consideren que Rússia ha comès crims de guerra

El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, ha remarcat avui que considera que Rússia ha comès crims de guerra durant la invasió a Ucraïna, iniciada fa tres setmanes i que ja ha causat més de tres milions de refugiats. «Ahir, el president Biden va dir que s’havien comès crims de guerra a Ucraïna. Personalment, estic d’acord», ha afirmat Blinken en una conferència de premsa al Departament d’Estat.

20.14

Aragonès convoca els partits a una reunió per a exposar-los les mesures preses pel govern arran de la guerra a Ucraïna

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat tots els partits amb presència al parlament excepte Vox a una reunió per a explicar-los com actua el govern arran de la guerra a Ucraïna. Segons que ha informat l’ACN, la trobada amb els grups serà dilluns. En aquesta reunió s’abordarà l’impacte i les conseqüències de la guerra a Catalunya. El cap de l’executiu explicarà les mesures que s’ha pres fins ara per fer-hi front i també les demandes que ha expressat.

17.07

El Consell d’Europa suspèn els drets de participació de Bielorússia pel paper actiu en l’atac rus a Ucraïna

El comitè de ministres del Consell d’Europa ha suspès els drets de participació de Bielorússia en l’organisme, del qual no forma part, pel seu paper «actiu» en l’atac rus a Ucraïna. Amb aquesta decisió, Bielorússia no podrà ja participar de cap manera en les reunions i activitats del comitè de ministres, del congrés d’autoritats locals i regionals ni en cap òrgan subsidiari. En un comunicat, el Consell d’Europa apunta que la suspensió també afecta la participació de Bielorússia en acords parcials de l’organisme, inclosa la Comissió de Venècia, però sense perjudici dels drets del país com a part signant dels convenis internacionals.

Amb aquesta decisió, el Consell d’Europa també posa fi a la «cooperació tècnica» amb Bielorússia, però remarca que «manté i reforça les relacions amb la societat civil bielorussa i l’oposició a l’exili».

Segons ha informat l’organisme, Bielorússia es queda sense representació al grup d’estats contra la corrupció (GRECO), excepte quan aquest exerceixi les seves funcions envers el país. En aquests casos, però, només podrà aportar informació i no se li permetrà ni participar en les discussions ni tindrà dret a vot.

16.15

Diferències rellevants entre Ucraïna i Rússia en les negociacions

Les delegacions d’Ucraïna i Rússia continuen negociant, però encara hi ha diferències importants entre les dues parts, segons alts càrrecs consultats per Reuters. «Les dues parts s’han pres molt seriosament, però encara hi ha una distància considerable entre les seves postures», assegura una font.

16.01

L’ESA suspèn una missió conjunta amb Rússia a Mart

L’Agència Espacial Europea (ESA, en anglès) assegura que ha suspès la missió conjunta amb Rússia per portar un vehicle rover a Mart arran de la invasió russa d’Ucraïna. La missió estava planificada per aquest setembre vinent i estava previst de fer servir un coet rus per transportar el vehicle al planeta vermell.

En un comunicat l’ESA ha dit que com a organització intergovernamental ha d’actuar d’acord amb els valors europeus. «Deplorem profundament els morts i les tràgiques conseqüències de l’agressió contra Ucraïna. Tot i l’impacte que suposa per l’exploració científica de l’espai, l’ESA està completament alineada amb les sancions imposades a Rússia pels estats membres [de la UE», constata l’agència.

El cap de setmana passat, el cap de l’agència espacial russa, Roscosmos, Dmitri Rogozin, va advertir que les sancions contra Rússia posen en perill la viabilitat de l’Estació Espacial Internacional. De fet, Rogozin va assegurar que si no s’aixequen les sancions, l’estació pot perdre el control i estavellar-se contra la Terra.

Statement from ESA Council, 17 March 2022, on the situation arising from the war in Ukraine regarding #ExoMars and other ESA programmes 👉 https://t.co/NpNCZ3ov2S

— ESA (@esa) March 17, 2022

14.39

La majoria dels ciutadans de l’estat espanyol aproven l’enviament d’armes i una intervenció de l’OTAN a Ucraïna, segons el CIS

El 51,9% dels ciutadans de l’estat espanyol està «molt d’acord» (23,9%) o «bastant d’acord» (28%) amb una intervenció militar de l’OTAN en suport d’Ucraïna, i un 70,9% es mostra «molt d’acord» (36%) o «bastant d’acord» (34,9%) amb proporcionar a Ucraïna material militar, armes o munició perquè es defensi de l’agressió russa. Són dues de les dades que recull el baròmetre del CIS del mes de març, que també apunta que un 84,7% dels enquestats està d’acord a obrir les portes de la UE a Ucraïna si així ho sol·licita. A més, un 81,2% és favorable també a la seva integració a l’OTAN; un 89,9 és favorable a les sancions econòmiques, un 97,4% aprova l’ajuda humanitària, i un 96,7% està d’acord amb acollir refugiats ucraïnesos.

14.06

Putin fa una crida a netejar Rússia de l’escòria i els traïdors que qüestionen la invasió

En un discurs televisat anit, el president rus, Vladímir Putin, va fer una crida a netejar Rússia de l’escòria i traïdors que qüestionen la invasió d’Ucraïna. Així mateix, el dirigent ha acusat occident d’intentar de trencar la societat russa i de causar una confrontació civil.

13.46

Rússia amenaça ara Bòsnia si decideix d’entrar a l’OTAN

L’ambaixador rus a Bòsnia, Igor Kalbukhov, ha assegurat que el país és lliure d’integrar-se a l’OTAN, però avisat que Moscou es reserva el dret de respondre si aquest escenari es produeix. «Si Bòsnia decideix ser membre de qualsevol aliança, això és un afer intern. La nostra resposta és una altra cosa. L’exemple d’Ucraïna demostra el que nosaltres esperem. Si hi ha una nova amenaça, respondre», ha dit l’ambaixador en una entrevista a FTV.

13.31

Biden parlarà amb Xi Jinping sobre la invasió russa

El president dels Estats Units, Joe Biden, parlarà demà amb el president de la Xina, Xi Jinping, sobre la invasió russa d’Ucraïna. Segons la Casa Blanca, ambdós mandataris també tractaran altres motius de preocupació mútua.

La trucada es produirà després que alts càrrecs nord-americans alertessin que la Xina té la intenció de donar suport econòmic i financer a Rússia durant la invasió, de manera que l’impacte de les sancions occidentals sigui menor.

13.05

L’estat francès acusa Rússia de no negociar seriosament amb Ucraïna

El ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves Le Drian, ha acusat Rússia de no negociar seriosament amb Ucraïna mentre endureix l’ofensiva per envair el màxim de territori possible. «Desafortunadament, ens enfrontem a la mateixa lògica russa, que fa peticions maximalistes, mentre vol que Ucraïna es rendeixi», ha dit a Le Parisien.

«Tal com va passar a Grozni i Alep, hi ha tres elements típics: bombardament indiscriminat, corredors humanitaris dissenyats per poder acusar l’altra part de la seva fallida, i converses sense un objectiu més enllà de fer veure que es negocia», ha afegit.

12.48

Ucraïna vol que Rússia reconegui les fronteres del 1991

L’assessor presidencial ucraïnès, Oleksii Arestovitx, ha assegurat que el cap del país no ha canviat la seva posició sobre la integritat de l’estat. En aquest sentit, ha dit que en les negociacions la delegació ucraïnesa ha insistit que Rússia ha d’acceptar les fronteres del 1991, quan es va independitzar de l’URSS. Això, per tant, suposa que Rússia renunciï a Crimea i deixi de reconèixer la independència de Donetsk i Luhansk.

11.26

Rússia paga els interessos del deute en dòlars

El Ministeri de Finances rus ha assegurat que ha pagat amb dòlars els interessos del deute que expiraven ahir. Concretament, el pagament ha estat de 117,2 milions de dòlars al Citibank de Londres. Els darrers dies s’havia especulat amb una fallida de Rússia si incomplia els seus pagaments o els intentava d’assumir amb rubles arran de les sancions econòmiques imposades per occident. «El pagament s’ha fet amb una divisa estrangera. No hi ha cap problema en satisfer el deute públic», ha dit el ministre de Finances, Anton Siluanov.

11.15

Problemes a la xarxa ferroviària de Polònia

Problemes de manca de corrent en sistema de control de la xarxa ferroviària polonesa han obligat a aturar diversos trens. L’agència Reuters informa que hi ha més de 800 quilòmetres de vies afectats. Els ferrocarrils han estat un element clau en l’èxode dels refugiats ucraïnesos que fugen de la invasió russa. El ministre d’Infraestructura, Andrzej Adamczyk, ha dit que els tècnics estan treballant per a recuperar com més aviat millor el servei.

«Pel que fa al transport de refugiats, que ha estat una tasca clau dels ferrocarrils en aquests darrers dies, estem en coordinació constant amb el Ministeri d’Infraestructura, de manera que el procés no s’aturi i es pugui tirar endavant en la mesura del possible», ha dit Mirosław Skubiszyński, executiu en cap de l’empresa operador PKP PLK.

10.17

Rússia diu que continuen les negociacions amb Ucraïna

Les negociacions entre Rússia i Ucraïna continuen a través de videoconferència, segons que ha explicat la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakharova. Segons la portaveu, les dues delegacions debaten elements militars, polítics i humanitaris.

10.16

El ministre de Defensa ucraïnès reclama a l’Eurocambra reconèixer Putin com a criminal de guerra

El ministre de Defensa d’Ucraïna, Oleksii Reznikov, ha reclamat que l’Eurocambra se sumi als Estats Units i reconegui el president rus, Vladímir Putin, com a criminal de guerra. En una intervenció per videoconferència al comitè d’Afers Exteriors i el subcomitè de Seguretat i Defensa, Reznikov ha advertit que Putin és el nou Hitler.

«No ho dic com una exageració. És una situació d’inhumanitat, un estat de terrorisme. Estan aniquilant la població civil», ha advertit el ministre de Defensa, que ha titllat la invasió russa de barbàrie. «És un genocidi real contra el poble ucraïnès», ha insistit. En la intervenció davant els eurodiputats, Reznikov ha advertit que «l’objectiu de Rússia és la destrucció d’Ucraïna».

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here