La ciutat de Mariúpol continua essent el punt més calent de la invasió russa d’Ucraïna. Una volta ha expirat l’ultimàtum del Kremlin perquè les autoritats ucraïneses lliuressin la ciutat, l’exèrcit rus ha endurit l’ofensiva per ocupar-ne completament el centre. “Ara per ara hi ha unes 100.000 persones a la ciutat. Les condicions són inhumanes. El blocatge és total. No hi ha menjar, aigua, ni medicines. I estan sota bombardaments constants”, ha explicat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha denunciat que les tropes russes han confiscat un comboi humanitari a Mangush, vint quilòmetres a l’oest de Mariúpol.

D’altra banda, Rússia ha tornat a posar l’amenaça nuclear sobre la taula. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, no ha volgut descartar l’ús d’armament nuclear. En una entrevista a la CNN, ha reiterat que el Kremlin pot ordenar-ne l’aplicació si Rússia s’enfronta a “una amenaça existencial”.

President Putin has raised the threat of using nuclear weapons – and his spokesperson Dmitry Peskov refused to rule out their use, in an interview with me tonight. pic.twitter.com/uxQqncLGYN

— Christiane Amanpour (@amanpour) March 22, 2022

 

Heus ací l’última hora de la guerra entre Ucraïna i Rússia.

17.38

L’exèrcit rus ha entrat a la ciutat de Mariúpol, segons la intel·ligència nord-americana

L’exèrcit rus ha entrat a la ciutat de Mariúpol, segons la intel·ligència nord-americana. Mariúpol, una ciutat portuària estratègica de la mar d’Azov, es troba sota el setge de les tropes russes des del començament de la invasió. Aquest matí, la ciutat ha estat l’objectiu d’una gran ofensiva per part de l’aviació russa, que segons les autoritats de Mariúpol ha emprat dues «bombes altament potents» contra la població civil. «És evident que els ocupadors no estan interessats en la ciutat de Mariúpol, senzillament volen reduir-la a cendres» han denunciat fonts del consistori.

NEW: Russian forces are now inside Ukraine’s besieged city of Mariupol, including separatist forces that came from the Donbas region: senior U.S. defense official

— Jack Detsch (@JackDetsch) March 22, 2022

17.01

Un atac amb un avió no tripulat a Kíiv ha causat almenys un mort, segons l’Agència France-Presse

Un atac amb un avió no tripulat contra un edifici de l’Acadèmia Nacional de Ciència d’Ucraïna, a Kíiv, ha causat almenys un mort, segons que informa l’Agència France-Presse (AFP). Un oficial del ministeri de defensa rus ha dit que tres altres persones han mort a l’atac, però cap organisme oficial del país ho ha confirmat ara com ara.

16.31

Unes 300.000 persones s’estan quedant sense subministraments a Khèrson, segons el govern ucraïnès

El portaveu del ministeri d’exteriors ucraïnès, Oleg Nikolenko, ha explicat que unes 300.000 persones s’estan quedant sense aliments i material mèdic a la ciutat de Khèrson, ocupada per l’exèrcit rus. Khèrson, situada al sud d’Ucraïna, fou la primera ciutat gran del país en caure en mans de Rússia.

Kherson’s 300k citizens face a humanitarian catastrophe owing to the Russian army’s blockade. Food and medical supplies have almost run out, yet Russia refuses to open humanitarian corridors to evacuate civilians. Russia’s barbaric tactics must be stopped before it is too late!

— Oleg Nikolenko (@OlegNikolenko_) March 22, 2022

En una piulada publicada aquest migdia, Nikolenko ha titllat la situació a la ciutat, blocada per l’exèrcit rus des del començament de la invasió, de catàstrofe humanitària. «El menjar i el material mèdic gairebé s’ha acabat, però Rússia es nega a obrir corredors humanitaris per a evacuar civils», ha denunciat Nikolenko. I ha conclòs «les tàctiques bàrbares de Rússia han d’ésser aturades abans no sigui massa tard!».

16.12

L’ONU avisa Rússia que no podrà guanyar la guerra a Ucraïna i l’insta a negociar

El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Antonio Guterres, ha assegurat aquest dimarts que Rússia no podrà guanyar la guerra a Ucraïna. Segons Guterres, encara que ciutats com Mariúpol caiguin en mans de l’exèrcit rus, Ucraïna no es pot conquerir ciutat per ciutat i tard o d’hora s’haurà de passar del camp de batalla a la taula de negociacions.

Guterres ha afirmat que hi ha progrés diplomàtic que ja s’està veient en qüestions clau i que no s’ha de perdre l’esperança. El cap de l’ONU ha afirmat que sobre la taula de negociacions hi ha material suficient com perquè els atacs s’aturin ja. «Continuar la guerra a Ucraïna és moralment inacceptable, políticament indefensable i militarment insensible», ha expressat Guterres.

15.59

La Comissió Europea rebutja de criticar la suspensió de partits opositors a Ucraïna

La Comissió Europea ha emmarcat la suspensió de partits opositors per part del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la llei marcial i ha rebutjat de criticar la mesura.

«Qualsevol mesura que les autoritats legítimes ucraïneses estan prenent enmig d’una agressió brutal és per preservar la vida dels ciutadans i per combatre aquesta agressió», ha assenyalat el portaveu comunitari d’Exteriors, Peter Stano.

Stano ha descartat de criticar la mesura assegurant que en plena ofensiva militar russa «no és el moment apropiat» perquè Brussel·les denunciï el pas fet per Kíev. «Ara tractem que hi hagi un país on hi hagi gent que gaudeixi llibertats i principis (democràtics)», ha argumentat.

15.52

El País Valencià destina 1,2 milions d’euros per a garantir assistència jurídica gratuïta als refugiats

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública ha concedit una subvenció d’1,2 milions d’euros al Consell Valencià de Col·legis d’Advocats (CVCA) perquè els seus professionals prestin assistència jurídica gratuïta a les persones refugiades d’Ucraïna.

La subvenció pretén «garantir el dret constitucional de totes les persones a la tutela judicial efectiva en el marc d’actuacions humanitàries com la provocada per la guerra d’Ucraïna i l’èxode de refugiats que està provocant».

L’assistència jurídica gratuïta serà prestada per professionals de l’Advocacia a través dels Servei d’Orientació Jurídica de les seus judicials. També es durà a terme en les comissaries de les tres capitals de província que compten amb serveis d’Estrangeria.

11.51

Rússia demana als Estats Units que «posin fi a les amenaces» i deixin d’enviar armes a Kíiv

El govern de Rússia ha recalcat que, per a mantenir les relacions diplomàtiques amb els Estats Units, és necessari que Washington «posi fi a les amenaces» contra Moscou i deixi d’enviar armes al règim de Kíiv, enmig de l’ofensiva militar llançada per Rússia contra Ucraïna el 24 de febrer.

«És necessari que posen fi a l’augment de les tensions, tant a escala verbal com amb l’entrega d’armes al règim de Kíiv. És necessari que posin fi a les amenaces contra Rússia», ha sostingut el vice-ministre d’Exteriors rus, Sergei Riabkov.

Riabkov ha destacat que Moscou lamenta la situació actual en les relacions bilaterals, si bé ha posat l’accent en què no té cap efecte sobre «la determinació» de Rússia d’avançar per a aconseguir els seus objectius i «adaptar-se a les circumstàncies associades a les sancions nord-americanes».

Les paraules del vice-ministre d’Exteriors rus han arribat un dia després que el govern convoqués l’ambaixador dels Estats Units a Moscou, John Sullivan, per a traslladar-li personalment el seu malestar després que el president nord-americà, Joe Biden, descrigués com a un criminal de guerra el seu homòleg rus, Vladimir Putin.

11.37

Zelenski demana reunir-se amb Putin i assegura estar disposat a parlar sobre el Donbass i Crimea

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a reunir-se personalment per poder abordar el conflicte a Ucraïna. En una entrevista emesa per la televisió pública ucraïnesa, Zelenski ha assegurat estar disposat a discutir sobre Donetsk, Lugansk i Crimea. Segons el líder ucraïnès, el final de la guerra no serà viable si no té lloc una reunió personal amb Putin. No obstant això, Zelenski ha admès que no creu que el diàleg pugui ser efectiu. «Estic disposat a plantejar aquestes qüestions sobre els territoris ocupats, són rellevants per a nosaltres. Tanmateix, estic segur que aquesta decisió no es prendrà en aquesta reunió», ha expressat Zelenski.

En la mateixa línia, el líder ucraïnès ha declarat que sense una reunió personal amb Putin és impossible entendre què està disposada a fer la Federació Russa per aturar la guerra, així com per a què està preparada si Ucraïna no es rendeix. El mandatari d’Ucraïna ha advertit prèviament que, en qualsevol cas, els eventuals compromisos que es puguin pactar Rússia hauran de ser ratificats per la ciutadania ucraïnesa a través d’un referèndum.

11.35

Més de 3,5 milions de refugiats han sortit del país per la invasió russa

L’ONU ja ha registrat més de 3,5 milions de refugiats com a conseqüència directa de la invasió desplegada per Rússia sobre Ucraïna, que també ha elevat a 6,5 milions la xifra de desplaçats interns en territori ucraïnès. Polònia, amb 2,1 milions de refugiats, és el país que ha rebut més persones des que va esclatar la guerra el 24 de febrer. Romania ha registrat 542.000 arribades, Moldàvia 368.000, Hongria 318.000 i Eslovàquia 254.000. D’altra banda, l’ACNUR estima que més de 250.000 persones han arribat a Rússia, si bé les autoritats del país eleven la dada a 365.000, segons fonts citades per l’agència TASS. A més, unes 4.300 persones han entrat a Bielorússia, aliat clau de Moscou en el conflicte.

08.53

Els Estats Units i França defensen de reforçar les sancions contra Rússia

El ministre d’Exteriors de França, Jean-Yves Li Drian, i el secretari d’estat dels Estats Units, Antony Blinken, van mantenir converses ahir per tractar la «dramàtica situació humanitària» a Ucraïna arran de la invasió russa. Els dos països defensen reforçar les sancions contra Moscou.

«Davant la continuació de l’ofensiva russa, han assenyalat la necessitat de continuar reforçant les sancions. També han reiterat el suport a les propostes de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) per enfortir la seguretat de les instal·lacions nuclears civils d’Ucraïna», ha afirmat en un comunicat el ministeri d’Exteriors francès.

A més, tots dos han subratllat «la urgència i la prioritat d’establir un alto-el-foc complet en tot el territori ucraïnès», així com de coordinar de forma «molt estreta» la seguretat alimentària «en el context de les restriccions de subministrament» per l’ofensiva russa a Ucraïna.

17.03

Rússia convoca l’ambaixador dels EUA per les declaracions «indignes» de Biden

Rússia ha convocat l’ambaixador dels Estats Units a Moscou, John Sullivan, i ha acusat el president nord-americà, Joe Biden, d’haver portat les relacions entre Washington i Moscou a prop del trencament per les seves declaracions contra el president rus, Vladimir Putin.

Biden va titllar Putin de «criminal de guerra» i el va acusar de ser el responsable directe dels abusos comesos en el marc de l’ofensiva militar sobre Ucraïna. El Ministeri d’Exteriors rus ha considerat que aquestes paraules són inacceptables i indignes per a un alt càrrec com a Biden.

16.50

Hongria diu que bloquejarà les sancions de la UE contra l’energia russa

El Govern d’Hongria ha assegurat que bloquejarà qualsevol sanció de la Unió Europea contra Rússia que inclogui un embargament a l’energia. Ho ha dit el ministre d’Exteriors, Peter Szijjártó, abans de participar en el Consell d’Afers Exteriors de la UE. «No donarem suport a sancions que posin en perill la seguretat del subministrament energètic d’Hongria», ha assenyalat, segons recull la radiotelevisió pública hongaresa MTVA.

Així, Hongria tanca la porta a un possible embargament al subministrament d’energia russa a Europa, ja que aquesta mesura, que havia guanyat pes les últimes hores, requereix de la unanimitat dels vint-i-set.

15.45

La justícia russa veta Facebook i Instagram per «extremisme»

Un tribunal de Moscou ha prohibit l’activitat de Facebook i Instagram a Rússia per «extremisme». Segons recull l’agència russa Interfax, el tribunal ha acceptat la petició de la fiscalia general, que demanava la prohibició immediata de les xarxes socials de l’empresa Meta per no eliminar continguts en què suposadament es feia una crida a la violència contra els russos, incloses les tropes. La decisió del tribunal, però, no afecta WhatsApp, que pertany al mateix grup. Facebook i Instagram ja estaven prohibides a Rússia des del 4 de març i el 14 de març, respectivament.

12.42

Kíiv imposa una nova queda fins dimecres

La capital d’Ucraïna, Kíiv, estarà sota una nova queda des d’avui a les 20:00 fins a les 7:00 de dimecres. La mesura arriba en plena intensificació dels combats a la ciutat i després que almenys vuit persones hagin mort en l’atac rus a una zona residencial i un centre comercial al nord-est de la ciutat.

Ho ha anunciat l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitschko, que ha detallat que les botigues, farmàcies i benzineres de la ciutat estaran tancades aquest dimarts. Com en anteriors ocasions, només es permetrà el moviment a les persones i vehicles amb permisos especials.

12.03

Zelenski demana a Europa de tancar tots els ports

El president ucraïnès, Volodimir Zelenski, ha demanat a Europa de tancar tots els ports als vaixells russos i ha dit que «ningú té dret a destruir el continent». En un missatge als ciutadans ucraïnesos, el mandatari ha instat a tots els europeus, i especialment als alemanys, a exercir una major pressió sobre Rússia per la invasió d’Ucraïna. «És necessari tancar tots els ports europeus i impedir que distribueixin els seus productes, a més d’abandonar els recursos energètics russos», ha dit.

«Alemanys, teniu el poder. Europa és més forta que qualsevol míssil o carro de combat. Sense el vostre comerç, sense les vostres companyies i bancs no hi haurà diners a Rússia per a seguir avant amb aquesta guerra», ha dit.

En aquest sentit, ha posat l’accent en la importància de defensar-se. «Ningú té el dret a destruir Europa. No doneu suport a la maquinària de guerra russa, no doneu ni un sol euro als ocupants, tanqueu els vostres ports», ha insistit.

11.50

Bombardament d’edificis residencials a Odessa

Les autoritats de la ciutat ucraïnesa d’Odessa han acusat les forces russes de bombardar edificis residencials als afores de la ciutat aquest matí. Ha estat el primer atac d’aquestes característiques en aquesta ciutat, on les sirenes antiaèries sonen amb més intensitat des d’aquest matí.

L’ajuntament de la ciutat ha informat que no hi ha hagut morts durant l’atac, que ha provocat un incendi. «Es tracta d’edificis residencials on hi viu gent pacífica», ha dit el batlle Gennadiy Trukhanov.

Per altra banda, el govern ucraïnès ha difós aquest vídeo on es veu l’impacte de míssils prop de la ciutat.

Ранок в Одесі!
Рашисти роблять пристрілочні постріли! pic.twitter.com/dWNfv0LoSO

— 🇺🇦Armed Forces (@ArmedForcesUkr) March 21, 2022

20.36

Zelenski insta Israel a evitar una «solució final» i compara la invasió russa amb l’Holocaust

El president ucraïnès, Volodimir Zelenski, ha demanat a Israel que abandoni la seva neutralitat i doni suport a Ucraïna per evitar una «solució final», un genocidi. Ha comparat així la invasió russa amb l’Holocaust, cosa que ha aixecat veus en contra a Israel.

«Els russos utilitzen la terminologia del partit nazi. Volen destruir-ho tot. Els nazis l’anomenaven ‘la solució final’ a la qüestió jueva i ara a Moscou estan fent servir aquestes mateixes paraules contra nosaltres», ha dit Zelenski, que ha assenyalat que la data de l’inici de la invasió, el 24 de febrer, coincideix amb la de la fundació del Partit Obrer Nacional Socialista alemany el 1920.

18.20

L’ONU confirma més de 900 civils morts des de l’inici de la guerra

Més de 900 civils han mort i més de 1.400 han resultat ferits a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna, segons el darrer balanç de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Són 55 morts i 60 ferits més respecte al balanç de dissabte.

L’ONU apunta, però, que les xifres reals són considerablement més altes, ja que falta informació d’alguns llocs on s’han produït intenses hostilitats. «Molts detalls de les baixes encara estan pendents de corroboració”.

17.30

Zelenski amplia trenta dies més l’estat de llei marcial a Ucraïna

El president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha prorrogat 30 dies més l’estat de llei marcial a tot el país, segons que ha confirmat el Parlament ucraïnès en un comunicat.

«El president Zelenski ha signat una sèrie de lleis en temps de guerra, incloent-hi la que incorpora un decret presidencial sobre l’extensió de la llei marcial a Ucraïna», diu el comunicat.

Hores abans, Zelenski havia anunciat la suspensió de l’activitat d’onze partits de l’oposició mentre duri la llei marcial, atesa l’escalada de la guerra i els vincles d’alguns d’ells amb Rússia.

Així mateix, Zelenski ha anunciat la unificació, diu, de la política informativa del govern ucraïnès a través de la combinació de tots els canals informatius de televisió nacionals en una plataforma d’informació única per a la comunicació «estratègica» durant les 24 hores del dia sota el nom de UArazom o Notícies Unides.

16.26

Alemanya lliura a Ucraïna 500 míssils antiaeris i en podria enviar fins a 2.700

Ucraïna ha rebut aquesta setmana un enviament de 500 míssils antiaeris Strela, segons fonts del govern de Kíiv al diari Welt. El Ministeri de Defensa alemany s’ha limitat a confirmar un lliurament a Ucraïna a l’agència DPA sense donar-ne més detalls per motius de seguretat operativa. Les fonts de Welt diuen que el lliurament es va fer el dijous passat, a través de Polònia. Aquestes mateixes fonts han informat de que el govern federal alemany ha promès a les autoritats ucraïneses un total de 2.700 míssils.

Si bé des del Govern ucraïnès no hi ha gaire confiança que Alemanya lliuri la resta de la comanda, un portaveu de Defensa no ha descartat nous enviaments sempre que rebin l’aprovació del Consell de Seguretat Federal.

Els míssils Strela són disseny soviètic i pertanyen a l’arsenal de les antigues forces de l’extinta Alemanya Oriental.

14.13

Ucraïna denuncia 56 morts per un atac contra una residència de gent gran

Autoritats locals ucraïneses han responsabilitzat Rússia de la mort de 56 persones per l’impacte d’un projectil contra una residència de gent gran a la disputada regió de Lugansk, al sud-est del país. Ha passat a la ciutat de Kreminna, a l’est del país, quan un tanc rus ha disparat contra la residència, segons que explica el cap de l’administració cívico-militar de Lugansk, Serhi Gaidai.

Gaidai ha denunciat a més que quinze supervivents de l’atac han estat «segrestats per les forces d’ocupació», fent referència a Rússia, i traslladats a la localitat de Svatove. «Simplement van conduir el tanc, el van posar davant de la casa i van començar a disparar», ha afegit el responsable local. Rússia no s’ha pronunciat sobre aquest incident.

D’altra banda, les autoritats de les autoproclamades repúbliques de Donestk i Lugansk han acusat l’exèrcit ucraïnès d’haver fet almenys 32 bombardejos les últimes hores, els quals diu que han deixat 19 civils ferits pel cap baix, segons un comunicat recollit per l’agència russa TASS.

12.54

Bombers catalans viatgen a Polònia per a portar ajuda humanitària i recollir 48 refugiats

Una caravana dels Bombers de la Generalitat marxarà demà cap a Polònia per a donar l’ajuda humanitària que han recollit en les últimes setmanes i portar en els seus vehicles a quaranta-vuit refugiats de la guerra d’Ucraïna.

Els Bombers han informat que la caravana estarà integrada per set furgonetes, en les quals viatjaran quinze professionals. Partiran de la central del cos a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) i dels parcs de L’Hopitalet de Llobregat i Granollers.

Els bombers que viatgen treballen als parcs de La Seu d’Urgell, Mollerussa, Roses, Mataró, Torroella de Montgrí, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Girona.

L’ajuda humanitària que transportarà el comboi l’han donat particulars i empreses al personal dels Bombers. També portaran material sanitari donat per l’Hospital de Palamós.

La caravana té com a destinació el campament de Przemysl, a Polònia, on oferiran transport a 48 persones. La tornada a Catalunya està prevista per al dia 25 de març.

12.26

Ucraïna i Rússia notifiquen l’evacuació de més de 14.000 ucraïnesos les últimes 24 hores

Ucraïna i Rússia diuen que han evacuat més de 14.000 ucraïnesos de les zones de conflicte directe. El cap adjunt de la Presidència d’Ucraïna, Kyrylo Tymoshenko, ha dit que 4.100 persones han sortit en avió de la ciutat portuària de Mariúpol. Així mateix, assegura que 2.500 persones més, pel cap baix, han estat evacuades de les regions de Kíiv i Lugansk a través de corredors humanitaris.

D’altra banda, Rússia diu que ha evacuat més de 7.000 persones cap al seu país des de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, així com des d’altres parts Ucraïna, segons que informa l’agència russa TASS.

12.07

Rússia anuncia que ha mort més de cent militars ucraïnesos en un atac a Jitómir

El Ministeri de Defensa rus ha anunciat que més de cent militars ucraïnesos i «mercenaris estrangers» han mort en un atac contra un centre d’entrenament per a les forces d’operacions especials ucraïneses a la regió de Jitómir, al nord de país.

«Míssils d’alta precisió llançats des de l’aire han impactat en un centre d’entrenament per a les forces d’operacions especials de les forces armades d’Ucraïna, on hi havia mercenaris estrangers», ha dit el portaveu militar Igor Konashenkov.

La base atacada es troba a menys de deu quilòmetres de la frontera amb Bielorússia i a uns 150 quilòmetres de Kíiv. «Més de 100 militars de les forces d’operacions especials i de mercenaris estrangers han mort», ha assegurat el portaveu en declaracions recollides per l’agència TASS.

10.49

Zelenski suspèn uns quants partits de l’oposició mentre duri la llei marcial

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat que suspendria l’activitat d’onze partits de l’oposició mentre durés la llei marcial. Ho ha justificat per l’escalada de la guerra i els vincles d’alguns dels partits amb Rússia.

«El Consell Nacional de Seguretat i Defensa ha decidit, atesa la guerra a gran escala i els vincles d’algunes estructures polítiques amb aquest estat [Rússia], de suspendre qualsevol activitat d’uns quants partits polítics durant el període de la llei marcial», ha explicat en un vídeo difós de matinada en els canals oficials del govern ucraïnès.

Aquests partits són la Plataforma d’Oposició – Per la Vida, el Partit Xaria, el Nostre, l’Oposició d’Esquerra, la Unió de Forces d’Esquerra, l’Estat, el Partit Socialista Progressista d’Ucraïna, el Partit Socialista d’Ucraïna, els Socialistes i el Bloc de Vladimir Saldo.

Zelenski, que pertany al partit Servidor del Poble, ha dit que el Ministeri de Justícia ja havia rebut instruccions de prendre immediatament mesures integrals per a prohibir les activitats d’aquests 11 partits polítics.

10.37

Ucraïna denuncia que ja s’han mort 115 infants pels atacs russos

La fiscalia de menors d’Ucraïna ha denunciat que 115 infants, pel cap baix, ja s’han mort i més de 140 han estat ferits en atacs russos d’ençà del començament de la invasió. La major part de víctimes han estat registrades a la regió de Kíiv (58), seguida de Khàrkiv (36) i Txernihiv (30).

La fiscalia també ha denunciat que 489 centres educatius han tingut danys materials, mig centenar més que no pas ahir, 59 dels quals són destruïts del tot.

19.46

Continuen els combats al centre de Mariúpol

Els combats entre l’exèrcit rus i la resistència ucraïnesa han arribat al centre de Mariúpol. Ciutat clau perquè les tropes russes i l’exèrcit de Donetsk puguin unir la zona del Donbass amb la península de Crimea. Ara mateix, Mariúpol és l’últim bastió d’Ucraïna al mar d’Azov. A la pràctica, però, Rússia ja controla aquest mar, ja que en domina la costa oriental, l’estret de Kertx i ara, gràcies a la invasió d’Ucraïna, també la ribera est.

D’altra banda, l’ofensiva russa impedeix que els equips de rescat continuïn amb el seu operatiu al teatre de la ciutat, que ara fa tres dies va ser bombardat per l’exèrcit rus. Al soterrani es creu que s’hi refugiaven uns 1.300 civils, sobretot dones i nens. Ara per ara, els equips de rescat tan sols han tret 130 supervivents d’entre les runes.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here